La decisió de posar en marxa una empresa depén directament del perfil personal i professional del seu promotor o promotora, de la seua visió comercial, de la seua capacitat inversora i de l’ús dels recursos que tinga al seu abast.
En funció d’aquestes característiques hem classificat a les persones emprenedores:
1. Homes i dones d’entre 35-40 anys, amb experiència laboral acumulada en el sector on pretenen emprendre, que coneixen als seus possibles clients i els marges comercials per a obtindre benefici. També disposen d’una llista de proveïdors i coneixen la inversió que han de realitzar.
2. Homes de més de 50 anys immigrants o retornats que decideixen invertir en un projecte empresarial per a salvar la barrera que suposa l’edat i la falta de contactes al país.
3. Estrangers que volen dedicar-se a procurar relacions comercials entre els seus països d’origen i la UE, o a muntar algun negoci ací amb la mentalitat d’allí.
4. Dones entorn dels 37 o 38 anys que, després d’haver tingut als seus fills i una vegada que aquests ja estan escolaritzats, decideixen tornar a l’activitat laboral, però que tenen com a desavantatges l’edat i la compatibilitat dels horaris.
5. Joves de menys de 35 anys que volen posar en marxa una idea de negoci però que manquen d’experiència laboral en aquest sector i amb uns coneixements molt limitats sobre el món empresarial.
6. Persones desocupades sense un projecte empresarial definit i que acudeixen a diverses entitats amb l’esperança que allí els aporten idees, recursos i contactes necessaris.
Això no vol dir que algun cas particular es puga classificar en un perfil diferent al que, en principi, li correspondria per edat, sexe o formació.
En l’eix x, d’esquerra a dreta, es representa el grau de professionalitat per a posar en marxa una empresa. Els factors que sumen són els coneixements i l’experiència prèvia, els contactes, la gestió integral, l’estudi dels competidors i, sobretot, les necessitats reals dels seus clients.
En l’eix i, de baix a dalt, es representa el grau de confiança en un mateix per a canviar la situació laboral, per tant, és un paràmetre subjectiu, que té a veure amb el caràcter, la situació personal i familiar i el seu grau de decisió.
Per als col·lectius dels punts 2 i 4, homes de menys 50 anys immigrants o retornats i dones de 37 o 38 anys que han sigut mares recentment, l’emprenedoria suposa una eixida laboral, perquè el mercat laboral no els ha oferit una altra possibilitat.
En canvi, per a aquelles persones entre 35 i 40 anys (punt 1), amb una experiència laboral extensa i coneixements precisos, generar un projecte empresarial com a autònoms és l’eixida natural a la seua trajectòria professional.
Les possibilitats d’èxit minven amb els col·lectius dels punts 3 i 5, ja que manquen del saber fer que dona l’experiència. Ells estimen que l’objectiu és assolible si es preparen o assessoren convenientment.
Finalment, hi ha persones que volen emprendre pensant que «si unes altres han pogut, elles també ho podran fer», però realment el que volen és canviar d’ocupació.
En molts casos, no tenen una idea de negoci ben definida.
Atenció en funció del perfil
Des de l’Àrea de Creació d’Empreses hem atés a un conjunt de persones divers, amb idees de negoci més o menys realitzables. Ens ha quedat clar que la idea no condiciona la futura empresa, sinó el caràcter i les circumstàncies de la persona, que defineixen intrínsecament el seu perfil emprenedor.
Les intervencions del personal tècnic de l’àrea de creació d’empreses amb cada perfil també han sigut molt diferents.
tipus intervenció
1 Símptoma: coneixen el marge de benefici / la clientela / els proveïdors / els costos de la competència. És el cas d’aquelles persones que busquen la seua eixida professional. La intervenció ha consistit a assenyalar-los els tràmits necessaris i, una vegada complimentats, han anat al PAE a donar-se d’alta.
2 Símptoma: coneixen el negoci / tenen experiència professional / tenen pocs contactes / incideixen en l’edat o la migració per a explicar la seua situació personal. En aquest cas hem dispensat l’atenció per a procurar mostrar l’àmbit administratiu local i comarcal, l’entorn de la seua proposta de negoci, la competència i els contactes que poden ser més rellevants.
3 Símptoma: persones que han viscut dos realitats socioculturals diferents / volen donar serveis d’intermediació a canvi d’una comissió / o serveis a la població de la forma del seu país original. És difícil poder donar una atenció satisfactòria, ja que els referents culturals són diferents. L’actuació té per objecte que la persona emprenedora siga conscient dels condicionants reals (normativa, maneres i costums, xarxa de suport).
4 Símptoma: dones amb fills en edat escolar. L’eixida laboral es veu impedida per la falta d’ofertes, d’ací la necessitat d’emprendre. L’atenció dispensada fa un recorregut pels tràmits, normes i mercat que millor s’adapta a la seua situació (disponibilitat d’horaris, mobilitat, formació) procurant-li a més els recursos de suport que necessita per a emprendre.
5 Símptoma: joves amb coneixements laborals, però amb poca experiència / sense recursos econòmics o coneixement del món de gestió de l’empresa. L’atenció incideix en que complementen el pla d’empresa, analitzant les inversions necessàries, així com el futur compte d’explotació perquè puga calcular el llindar de rendibilitat. Especial interés també posem a concretar quin serà el seu públic objectiu i què faran per a arribar a ell i com superaran a la competència.
6 Símptomes: persones que divaguen sobre la seua idea de negoci / persones que acudeixen a diversos tècnics perquè els diguen quina idea és la més convenient.
L’atenció que dispensem és que si no ho tenen clar és millor que no s’arrisquen, ja que muntar un projecte empresarial pot portar a l’èxit, però també al fracàs. Se’ls ofereix millorar les seues habilitats perquè milloren les seues possibilitats laborals.
