Avalem Territori es va centrar, en la seua primera fase, en l’elaboració d’un rigorós diagnòstic sobre el mercat laboral valencià. Aquest es caracteritza per la seua gran complexitat i vulnerabilitat, i té com a principals preocupacions la reducció de l’ocupació de qualitat, la precarietat laboral (condicions d’ocupació i salarials) i les dificultats d’accés al treball per part de determinats col·lectius (joves, dones i majors de 45 anys), que afavoreixen la seua exclusió social.
L’evolució del mercat laboral valencià des de 2008 ha estat totalment condicionada pel context de la crisi, que va generar una profunda recessió fins a començaments de 2014 i una insuficient recuperació posterior, que no ha permés aconseguir els nivells d’ocupació anteriors i es tradueix encara, anys més tard, en taxes d’atur molt elevades.
Sobre aquest escenari ja difícil, la crisi sanitària de la COVID-19 ha tingut en 2020 un dur impacte sobre l’economia i l’ocupació, que fa necessària la revisió dels primeres anàlisis i de les estratègies derivats d’ells.


DIAGNÒSTICS
La crisi sanitària de la COVID-19 ha tingut en 2020 un dur impacte sobre l'economia i l'ocupació
El diagnòstic del mercat laboral de Avalem Territori va partir de tres àrees de treball, per a identificar:
– Els diversos recursos vinculats als processos de desenvolupament per a la creació d’ocupació (naturals, humans, socials, econòmics, culturals, etc.).
– Els processos d’innovació que contribueixen al desenvolupament territorial per la seua capacitat per a incorporar millores en l’escenari econòmic i social en el seu àmbit geogràfic.
– Les diferents xarxes que actuen en els territoris com a instruments vertebradors i són la base del seu teixit empresarial, econòmic, públic i privat, institucional i fins i tot social.
Avalem Territori ha abordat l’anàlisi territorial de la Comunitat Valenciana a partir de 18 àrees funcionals, unitats territorials autònomes amb dinàmiques espacials pròpies, que requereixen actuacions específiques per a definir objectius per a l’impuls de polítiques estratègiques sobre ocupació, formació professional, equilibri territorial entre població i ocupació, mobilitat sostenible, i regulació i implantació de sòl per a activitats econòmiques. Es contemplen quatre tipus d’àrees funcionals:
– Les àrees urbanes integrades, constituïdes per sistemes metropolitans. Són les capitals provincials i les seues àrees metropolitanes: València, Castelló i Alacant-Elx.
– Les àrees funcionals litoral-interior, integrades per ciutats litorals amb funció de node principal i comarques d’interior sota la seua influència: Els Ports-Baix Maestrat, Vall del Palància, la Marina Alta, La Marina Baixa i la Vega Baixa.
– Les àrees funcionals de l’interior, que tenen el seu fonament en el sistema de ciutats-nodes d’interior, amb una àrea d’influència integrada per comarques rurals. El model territorial està estructurat en ciutats continentals, amb predomini d’activitats industrials tradicionals i centres de serveis i comercials: Requena-Utiel, Xàtiva, la Vall d´Albaida, el Vinalopó i Alcoi.
– Les àrees funcionals singulars, que tenen característiques territorials particulars. D’una banda, un territori com la Ribera del Xúquer, amb dues comarques tradicionals, de litoral i d’interior, amb una capital d’interior (Alzira), una economia diversificada, una presencia condicionant de la multinacional de l’automòbil i la influència metropolitana. D’altra banda, la Safor, una microàrea funcional, caracteritzada per la diversitat de la seua estructura econòmica (indústria, agricultura comercial, turisme, activitat comercial i port).