Fer referència a la indústria alimentària de Castelló és, sobretot, identificar la unió entre un territori i un conjunt de productes de qualitat. Una simbiosi que sorgeix des de la matèria primera que ofereix el territori i que es consolida amb processos artesanals que combinen tradició amb la cura del producte que exigeix l’actual regulació alimentària. L’aposta per la tradició i la continuïtat d’aquestes activitats en el temps està íntimament relacionada amb el saber fer territorial, amb la transmissió de coneixement tàcit entre generacions en el territori. Aquest procés, que es produeix dins de contextos familiars i territorials suposa la fortalesa principal de l’activitat, de tal forma que, a més d’identificar el producte amb una comarca, i, més encara, amb una població determinada, podríem també establir, en molts dels casos, la connexió amb un nom o una família concreta. És a dir, tant la matèria primera com el producte estan immersos en la tradició local, i pertanyen a un patrimoni cultural que les famílies d’un territori han cultivat i desenvolupat durant anys.
Els efectes sobre el desenvolupament territorial parteixen de la identificació de “local” com a forma de connexió amb els trets culturals i regionals dels aliments. El producte està dotat d’un relat que el vincula al territori i que només des d’aquesta relació és possible entendre íntegrament. D’això es beneficia principalment el turisme, d’una manera especial, a través del turisme gastronòmic i les seues implicacions en el sector comercial.
El consumidor, com a destinatari de productes de qualitat, cerca no sols satisfer un conjunt de característiques organolèptiques sinó també un relat que, a través de segells de qualitat, li aporta al territori un conjunt de valors relacionats amb la cura del medi ambient, la pervivència de les tradicions i, sobretot, una certa singularitat que forma part de l’atractiu turístic.
La província de Castelló compta amb dos productes amb Denominació d’Origen Protegida: la carxofa de Benicarló i l’oli de la Comunitat Valenciana (AOVE) amb tres subàrees reconegudes en el Maestrat, Alt Palància i la Plana Alta-Alcalatén. A aquestes DOP s’uneixen les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) de Vins de Castelló i la més genèrica de Cítrics Valencians. Altres figures de qualitat són l’Especialitat Territorial Garantida, l’Agricultura Ecològica, els Productes de Parc Natural i altres productes que compten amb elements de qualitat suficient per a avançar en la classificació d’aliments amb qualitat diferenciada. Estratègies com la que marca la Diputació de Castelló amb la Ruta del Sabor contribueixen a visibilitzar tot un conjunt de productes de qualitat convertits en instrument de desenvolupament territorial i estratègia enfront de la despoblació.
El repte territorial consisteix a implementar mecanismes de comercialització que unisquen producte, marca i territori. D’aquesta forma, no sols es dona suport al concepte de qualitat alimentària, sinó que es transmet la imatge de marca de l’entorn territorial, la qual cosa genera efectes positius sobre el turisme i altres activitats que contribueixen a fixar població en el territori.
