L’Acord Territorial ACCO Horta Sud posa en marxa l’Observatori Industrial, amb empreses industrials i de logística, administracions públiques, universitats valencianes i societat civil, per a fer front a la crisi econòmica, creant per a això taules sectorials de debat i decisió.
Si alguna cosa bona ha portat la Covid-19 ha sigut la resposta solidària de les empreses amb el que millor saben fer: produir béns i serveis i transportar-los fins on haja fet falta. Ara el problema apressant és l’econòmic, com a conseqüència de la crisi sanitària: major taxa de desocupació, tancament d’empreses, menor recaptació d’impostos i reducció del producte interior brut.
Entre l’opció de lamentar-nos durant un temps fins que uns altres ens ajuden a eixir del sot i l’opció de adaptar-nos amb promptitud als canvis i encarar el futur amb els nostres mitjans, quin prefereix vosté? Pensem que la més adequada és la segona, la que va a favor de l’economia i, possiblement, la que menys recursos econòmics necessite.
Els sectors de la indústria i la logística són essencials en l’economia comarcal. Han mantingut la seua activitat i plantilla, adaptant-se a la situació d’un dia per a un altre. Aquesta visió és la que necessitem per a la resta dels sectors. Per això, li convidem a que participe activament en les taules sectorials que posarem en marxa com més prompte millor.
En aquests fòrums, d’entre 8 a 16 representants dels sectors més importants de la indústria comarcal, pretenem recollir la seua opinió i compromís sobre tres temes:
A. El sector
1. Quina problemàtica té la seua branca d’activitat a l’hora de competir (mercats interns o externs, marges comercials, incorporació de la component I+d+i, obligació de l’adopció de certificacions o segells de qualitat, cerca de socis tecnològics o d’empreses startup, entre altres)
2. Quins reptes en el procés industrial o logístic ha de superar per a adaptar-se a la fase postcovid (digitalització, venda on-line, traçabilitat de cada producte, substitució de la presència en fires i missions comercials, aprovisionaments pròxims)
3. Quines pràctiques li serveixen per a posicionar-se en cercadors, marketplace, com guanyar-se la confiança de la clientela a les xarxes
4. Quins mecanismes de col·laboració es poden posar en marxa a la comarca (estudis de mercat conjunt, línies d’investigació, oficines de representació a l’exterior, suport a l’ecosistema emprenedor)
B. Les infraestructures
5. Quines infraestructures o dotació de serveis resulten un coll de botella (mobilitat, producció própia d’energia, xarxes de telecomunicació, seguretat i protecció, emmagatzematge)
6. Quines millores assumibles per l’administració o empresariat proposaria: hub industrial, xarxa d’empreses de serveis avançats com arquitectura, enginyeria, consultoria, assessoria, disseny i prototipus, ciberseguretat, logística, big data, embalatge, entre altres
7. Quines mesures de sostenibilitat mediambiental i mobilitat beneficiarien a l’àrea empresarial (transport públic o privat de zero emissions, tractament i eliminació de residus, millora del cicle de l’aigua)
C. Les necessitats de recursos humans
8. Quins perfils professionals presenten una oferta escasa i com mitiguen aquesta manca
9. Quins plans de formació professional o de reciclatge del personal s’han d’impulsar per a fer front a les noves condicions sanitàries
10. Quines mesures de teletreball ha pres o prendrà la seua empresa en cas que hi haja un rebrot
Els treballs de les taules sectorials amb les seues propostes serviran per a donar-li forma a l’observatori industrial de l’empresariat de la comarca Horta Sud.
Per a què es necessita un observatori industrial?
Des de l’entrada d’Espanya en el Mercat Comú Europeu el 01.01.1986 el sector industrial ha anat tenint menys pes en l’economia, actualment del 16% en el PIB i baixant. Qualsevol deslocalització o tancament de fàbriques tractores produeix estralls en la societat. Per això, ens urgeix unir esforços que vagen en la direcció de la clientela, amb els seus nous gustos o modes, necessitats i exigències, és a dir, cap a la «innovació amb sentit».
La indústria actual consumeix com a “matèria primera” dades, tecnologia, patents, estàndards i estudis de tendències. És un input més, gens barat, però el qual, com qualsevol altre, es pot costejar entre diverses indústries. L’observatori industrial serveix a tal fi, al qual es pot i deu sumar les administracions com a suport decidit a favor de l’economia comarcal i a la recuperació de l’ocupació perduda.
