El municipi de Castielfabib aposta per un projecte de Custòdia del Territori que pretén conservar i posar en valor el paisatge i patrimoni cultural situat en la zona del Convent de Sant Guillem, a Castielfabib. Es tracta d’un interessant projecte col·laboratiu en el qual participen diferents actors i administracions públiques: universitat, associacions locals, consistori municipal i propietaris de terres. El projecte ha sigut impulsat per la Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians de la Universitat de València (UV), les associacions locals Albar i Associació Cultural de Castielfabib i l’Ajuntament de Castielfabib, en el seu rol d’administrador i gestor principal del territori, i es fonamenta en la signatura d’acords entre propietaris de les terres i les associacions locals per a la reactivació de parcel·les que estan en desús. El propòsit no és un altre que la revitalització del paisatge i patrimoni i la seua posada en valor a través d’un Pla Director de les Terres del Convent.
Els valors paisatgístics i patrimonials de les Terres del Convent de Sant Guillem són d’alt interés, ja que reflecteixen el treball conjunt de la naturalesa i de l’ésser humà mitjançant unes singulars formes del terreny, vegetació, sistema de cultius i arquitectura religiosa. Un lloc, un paisatge que recull el caràcter i essència de la vila i de la comarca.
Castielfabib és l’únic municipi del Racó d’Ademús on es van establir ordes monàstiques, comptant amb dos convents, un d’ells el de Sant Guillem, que, segons han establit diferents estudis, va ser fundat pels Agustins a la fi del segle XIV en les proximitats de la Cova de Sant Guillem, lloc on diu la llegenda que es va refugiar el sant. Posteriorment el convent va ser habitat pels Carmelites, els quals van estar un curt període, i, finalment, pels Franciscans, que van construir l’actual edifici, d’estil barroc, a partir del 1576.
En el primer terç del segle XIX, amb el procés de Desamortització de Mendizábal, l’edifici i el seu entorn van passar a mans privades. Al principi, durant les guerres Carlistes, va ser utilitzat com a Hospital de Sang. Després va passar a les mans de l’ajuntament, i les parcel·les confrontants van ser subhastades a veïns de la vila.
En 1914 l’empresa encarregada de la construcció de la central hidroelèctrica del poble, va comprar l’edifici i part dels terrenys confrontants com una manera d’adquirir drets d’aigua. L’edifici va ser desmantellat per a la construcció de les infraestructures, fins que, pràcticament en ruïnes, va ser abandonat.
Al costat de les ruïnes de l’antiga església conventual, més la disposició de les zones del cultiu de l’àrea confrontant, l’espai compta amb elements singulars com l’antiga Séquia dels Frares, coneguda així per haver sigut construïda per ells; un antic pou i cisterna, que formava part de la infraestructura que regava els horts del convent; i una estructura coneguda com a carner, que correspon a una cova perforada en la muntanya, que servia, probablement, per a la conservació d’aliments.
A més d’aquests elements patrimonials, la zona posseeix un paisatge molt propi de zones rurals d’ambients mediterranis, destacant, en primer punt, els elements de patrimoni hidràulics abans indicats, així com un sistema de cultiu traçat en terrasses de bancals de pedra en sec, que permet aprofitar l’ús de l’aigua en les àrees de secà.
L’àrea d’intervenció, malgrat els seus canvis en propietat i ús, posseeix una disposició molt similar a la que va tindre en la seua època. És, per això, que és una zona molt propícia per al desenvolupament d’intervencions de recuperació de l’ús tradicional del sòl i de les àrees degradades, social i ambientalment, amb l’objectiu de donar un nou ús amb finalitats divulgatius, pedagògics i turístics que donen un nou valor i context a la zona del convent de Sant Guillem de Castielfabib.
Durant tot l’any 2020 la Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians de la UV, al costat de l’Associació Cultural de Castielfabib, Associació Albar i Ajuntament han treballat per a fixar les bases del projecte (redacció d’un Pla Director, signatura d’acords de custòdia amb propietaris, etc.), que ja es comença a materialitzar. El Pla Director estableix una zonificació de l’àmbit del projecte i un cronograma de les diferents actuacions a realitzar en el curt, mitjà i llarg termini. Ja s’han començat a desenvolupar diferents actuacions per a l’adequació i neteja de la Séquia dels Frares, la reconstrucció d’alguns murs de pedra en sec, i la preparació d’una de les parcel·les on, durant aquest any, es posarà en marxa la plantació de pomeres procedents de llavors autòctones de la comarca.
