Si en data de hui ens sembla bona la dada de desocupació del mes de gener, que va ser de 36.715 persones (per ser el millor registre en els últims quatre anys, el d’agost ha sigut de 44.315) és que no som capaços d’aproximar l’atur a la mitjana de la UE (7,2% al juliol 2020).
En el cas de l’àmbit territorial de l’Horta Sud per a aproximar-nos caldria extraure a la meitat dels aturats de les llistes del Labora, és a dir a 20.000 persones desocupades. Un repte del tot impossible, enmig d’una crisi sanitària i amb l’estructura empresarial que tenim a València recolzada en gran manera en el sector serveis.
Per un moment supongam que elaborem una política industrial comarcal que ens permeta atraure indústries que generen l’ocupació necessària per a aconseguir col·locar a totes aquestes persones. Quantes indústries necessitaríem? Ens bastaria amb sumar 200 indústries a les 2.586 actuals (un increment del 7,7%); entre les ocupacions directes i indirectes cobriríem el repte (200 indústries a una mitjana de 20 ocupacions per cadascuna generarien 4.000 ocupacions en el sector industrial, suposa 16.000 ocupacions indirectes).
Naturalment, aquest enfocament no és realista per diverses raons: falta una política que permeta: a) atraure capital, tecnologia capdavantera, recursos humans amb talent per a ser competitius, b) dotar-nos d’infraestructures i de serveis que facen viable la localització industrial, c) un mercat de consum interior que demande els productes fabricats i d) xarxes capaces de connexió amb els mercats exteriors.
Per a aconseguir-ho caldria estendre a altres branques industrials els models seguits per la indústria agroalimentària, la fabricació de vehicles o la fabricació de rajoles.
Des del pacte territorial ACCO Horta Sud apostem pel sector industrial, perquè en la zona es donen condicions per a conservar el teixit que hi ha i, en la mesura que siga possible, incrementar-lo. Ja en l’anterior programa impulsem les Entitats gestió i modernització de les àrees empresarials (creades per la Llei 14/2018 de la Generalitat) com a eina útil i necessària per a posar ordre en els polígons industrials de la comarca (62 polígons).
I és que el sector industrial és un dels sectors que millor està resistint a l’actual crisi econòmica; no obstant això, la crisi s’està encebant amb els sectors de serveis no essencials, com a comerç no alimentari i hostaleria, i també en l’oci. El resultat és un increment de persones desocupades.
Tant les administracions locals com regionals fan un esforç en la formació (cursos homologats del Labora) i en la gestió de les persones en situació de desocupació (AEDL), però la realitat és que a l’agost hi havia 30.018 persones desocupades en el sector serveis competint per a aconseguir un dels 5.521 contractes temporals (això sense comptar a les 3.493 persones joves sense ocupació anterior que també truquen a la porta del sector serveis).
Paradoxalment, existeixen ocupacions de cort tècnica que les empreses de serveis no cobreixen (Ocupacions de difícil cobertura del 2n trimestre de 2020, SEPE) com les relacionades amb els perfils de marineria i mecànics de vaixells, o les ocupacions relacionades amb l’ús intensiu de les TIC (continguts, ciberseguretat, fabricació, comerç i activitats informàtiques).
